Benvingut@!

Aquest és el meu bloc, un espai on hi trobareu algunes reflexions que faig en veu alta i aquells temes que, per algun motiu o altre, he volgut compartir. Fa temps que ho volia fer. No us passa que de vegades teniu ganes de dir la vostra i no sabeu on fer-ho? Per aquest motiu he decidit obrir un bloc, on dir la meva. » Seguir llegint

Gràcies per la teva visita.
 

dilluns, 2 de juny del 2014

Corrupteles, politiquitis i altres mals


No és cap secret que la política està en hores baixes. Bé, la política i sobretot la reputació dels polítics. La ciutadania té la sensació que la classe política ha deixat de ser un grup d’homes i dones amb vocació pel bé públic i interès pel conjunt de la ciutadania per convertir-se en una camarilla d’amics només interessats en fer carrera i omplir-se la butxaca.

I és que dia a dia, els polítics “professionals” ens demostren que no són capaços de redreçar una sensació que comença a ser endèmica; ets polític, doncs ets corruptes. De boca en boca, una i una altra vegada, escoltem dir allò de: “tots els polítics són iguals”; i ja és un dogma acceptat per la ciutadania incapaç de veure una espurna de canvi.

Certament, veient el panorama polític, costa molt creure que encara hi ha persones amb dignitat entre els polítics; però sí, n’estic convençut; tots no són iguals. No tots busquen el seu propi benefici per damunt del dels altres, molts dels homes i dones que s’hi dediquen ho fan pensant en el benestar del conjunt de tots els ciutadans. Només cal trobar l’agulla dins del paller.

Però que fa que la gent estigui tan descontenta dels “polítics”? Clínicament s’anomena desafecció, popularment “estar fins als nassos”. Els polítics ho atribueixen a què la ciutadania no s’interessa per la política, però la realitat no és aquesta. La gent està cansada de què uns i altres no compleixin el que diuen, està farta dels casos de corrupció i està desenganyada perquè no se sent ben representada.

Si la democràcia és el sistema de polític que atorga el govern a la ciutadania, la realitat és que els ciutadans estan emmanillats de peus i mans, i poca cosa poden fer més enllà de posar un paper en una urna cada quatre anys. Un vot que serveix per escollir uns representants polítics, però què un cop escollits escapen al control dels seus electors perquè durant quatre anys no han de passar comptes, no han de donar explicacions i no han d’assumir responsabilitats.

La democràcia participativa demana pas a la democràcia representativa. Els ciutadans no volen ser espectadors o actors de segona fila, demanen passar a l’acció. Nous partits i moviments socials empenyen als partits tradicionals a emprendre una transformació.


Sistema electoral

El sistema electoral de llistes tancades blinda als partits. Cada ciutadà expressa el vot per un partit polític però no se li permet destriar del paquet (llista electoral) als polítics que no mereixen la seva confiança. Als partits ja els hi va bé que no es pugui escollir lliurement, conscients que alhora de votar el cap de llista o la marca del partit acaba decantant la bàscula.

La ciutadania reclama un nou sistema electoral que millori i faci més directe la relació entre representant i representat. On els ciutadans puguin triar els candidats que vulguin entre un o més partits i independentment de l’ordre en què figurin a les llistes electorals.

Sistema judicial

El sistema judicial està cada cop més polititzat i en els casos de corrupció la justícia és lenta, permissiva i tova. La majoria de casos s’allarguen anys i les penes queden difuminades sense que la ciutadania aprecií una veritable justícia en delictes que són d’interès públic i en què es demana una actuació ràpida, severa i exemplar.

La ciutadania reclama acabar amb la impunitat dels polítics i desterrar la corrupció de la política.

Sistema polític

Els partits polítics són els que tenen la paella pel mànec. Per una banda els partits són els que poden endurir la legislació que permeti sancionar i apartar als polítics implicats en casos de corrupció. També són els que han de dotar a la ciutadania: d’una llei electoral que doni més poder de participació i decisió a la ciutadania, i d’eines per al control dels representants públics que els obligui a sotmetres i donar explicacions als seus electors.

I per l’altre no oblidem que són els partits els que trien i posen en una llista electoral als polítics. Si ells els posen i la ciutadania no els pot censurar, que menys què assumir com a responsabilitat pròpia dels partits el que fan els càrrecs electes de les seves llistes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No te'n estiguis de dir la teva

Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.

Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.

No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.

Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.

ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.


Escrits relacionats: