L’educació NO és un retallable

El Govern de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Educació de l’Estat han fet un nou pas en l’assetjament a l’educació pública. Noves mesures contra el sistema educatiu amb més retallades que afecten tant les condicions laborals dels docents com les condicions d’aprenentatge dels infants i joves.

Per primer cop una resposta unitària, la vaga del 22 de maig està convocada per tots els sectors del món educatiu públic: sindicats de mestres i d’estudiants, i associacions de mares i pares. La nova jornada reivindicativa és la continuació de les mobilitzacions contra les retallades dels darrers dos anys en defensa de la qualitat de l’educació pública. Des de l’etapa de 0-3 anys fins a la universitat es condemnen les retallades en educació.

Vaga, i ara què!

Entre els docents hi ha la sensació que amb mesures com la vaga, les concentracions i les manifestacions no s’aconsegueix res. El col·lectiu està esgotat d’un procés llarg i actiu però gens efectiu, mentre les condicions empitjoren progressivament.

Amb perdó dels sindicats i dels docents. No hi ha prou amb aturar un dia les escoles. No és el primer cop i fins ara no s’ha aconseguit cap millora, cap negociació, cap esperança. Les vagues convocades només han servit per estalviar al govern milers d’euros i malmetre les castigades butxaques dels treballadors. El crit de la comunitat educativa no vol ser escoltat. És el moment de creuar-se de braços fins que s’aturin els atacs contra les generacions d’infants i joves de l’escola pública. Si no hi ha una rectificació l’única sortida possible és el tancament de forma continuada i sostinguda d’escoles i instituts.

Educació de retalls

Les mesures anunciades ataquen el model educatiu: l’ampliació del nombre d’alumnes per aula, l’augment del nombre d’hores de docència per mestre, la reducció de mestres als centres i la no substitució de les baixes fins després dels 10 primers dies. Mesures que se sumen a la reducció dels ajuts per a escoles bressol, a la reducció de beques i ajuts a les famílies, a la reducció dels pressupostos dels centres públics per cobrir les despeses de funcionament, a la supressió de la sisena hora, a l’augment dels preus de les matrícules universitàries, etc.

L’escola pública, fins ara garant dels principis de la igualtat d’oportunitats i de la cohesió social, perd tota capacitat d’actuar com a agent inclusiu. L’augment d’alumnes per aula: 27 a infantil i primària, 35 a l’ESO, 40 a batxillerat i 35 a FP, i la no substitució de les baixes dels docents, deixen als centres sense la possibilitat d’atendre a la diversitat, d’incidir en l’atenció individualitzada i sobre tot d’atendre els reforços dels alumnes i les alumnes amb més dificultats. La falta de recursos minven la qualitat pedagògica de les escoles públiques. Com amb més alumnes per classe i menys professors als centres es podrà incidir contra el fracàs escolar?

Què pensarem quan els nostres fills i filles no estiguin suficientment preparats per entrar a la universitat i quedin relegats als últims llocs per culpa d’una educació pública que no està a l’alçada del nivell exigit?

Tots ens lluita

S’està malmeten el present educatiu i hipotecant el futur dels alumnes de l’escola pública. Els pares i les mares ens equivoquem si pensem que les retallades en l’educació pública no ens afecten. Els principals perjudicats són els nostres fills i filles. No podem deixar únicament en mans dels docents la defensa de la qualitat de l’educació pública, les retallades continuaran mentre la comunitat educativa i sobretot les famílies no diguem prou! Hem d’assumir decisions valentes per al futur de l’educació dels nostres infants i joves. Els responsables del sistema educatiu no fan miraments amb l’educació i mentre continuïn amb aquesta agressió hem d’adoptar mesures contundents

Privatitzar

Les mesures van camí de segregar les escoles segons el poder adquisitiu de les famílies entre aquelles que disposin de recursos propis, privades i concertades, i les que sense recursos quedaran relegades a atendre els fills i les filles de les famílies més desfavorides. Estem davant d’una conspiració política per encobrir la privatització de l’educació de qualitat.

Tweet

“Eurovegas go home!”

Des de fa setmanes al Baix Llobregat vivim la tensió entre Barcelona i Madrid. Aquest cop no es tracta del clàssic de futbol sinó de la disputa per la ubicació del complex turístic “Eurovegas”. La consecució del macroprojecte d’oci i joc, promogut pel magnat Sheldon Adelson, enfronta les dues autonomies en una carrera per oferir millors condicions que el rival. Sheldon, sabedor que no hi ha res millor per a una negociació que enfrontar dos competidors està a l’aguait a veure quin dels dos governs es baixa més els pantalons. El guanyador tindrà el privilegi de vendre l’ànima al diable a canvi de la promesa de llocs de treball.

De què parlem?

“Eurovegas” no és tan sols uns quants casinos. És tractat ni més ni menys que de la construcció d’una nova ciutat a la comarca amb gratacels de més de 40 pisos d’alçada. Seran 800 hectàrees dedicades a l’espectacle del joc: 12 grans hotels, 6 casinos de luxe, camps de golf, ... 36.000 mil llits, 1.000 taules de joc i 16.000 mil màquines escurabutxaques. Com ens ho mengem això?

Canvi de model

Un projecte com aquest be mereix una profunda reflexió dels ciutadans i de les ciutadanes de la comarca. Un cop construït no hi haurà marxa enrere. Hem de mesurar molt bé els avantatges i les contrapartides.

La crisi afecta a moltes famílies i davant tanta expectació se’ns pot ennuvolar la vista. Darrere d’aquests complexos és desenvolupen activitats relacionades amb la corrupció, les drogues i la prostitució, i s’agreugen els problemes associats a les ludopaties. És aquest el model que volem basat en el joc? És aquesta la comarca que volem llegar als nostres fills i filles?

Ens venen que comportarà ocupació però això no és el que reflecteixen les dades de l’estat de Nevada als Estats Units ni que al Baix Llobregat ens lliurem de l’atur. La major part dels llocs de treball són de baixa qualitat i de molta precarietat. L’efecte immediat serà l’arribada de milers de persones a la comarca a la recerca de feina poc qualificada.

Amb milers de nous treballadors, de turistes i de jugadors s’incrementaran els problemes de seguretat ciutadana. Hi haurà saturació dels serveis bàsics com: els sanitaris, els educatius o el transport, augmentarà el cost de la vivenda i creixeran els casos de ludopaties.

Des del punt de vista ambiental la construcció de ”Eurovegas” causarà un greu impacte ambiental amb la pèrdua de la zona agrícola protegida del Parc Agrari i danys a la flora i a la fauna dels espais naturals del Delta del Llobregat.

Canvi de regles

Les condicions exigides signifiquen importants modificacions en la legislació laboral, fiscal i d’estrangeria. Entre elles, la rebaixa dels impostos que graven el joc i exempcions en la contribució a la Seguretat Social i d’altres impostos per tal de garantir els guanys del complex. A més, de canvis en la llei del menor, per facilitar l’accés dels infants als casinos, així com, permetre l’entrada a ludòpates i la no aplicació de la llei antitabac.

Les demandes no s’acaben aquí: s’exigeix la cessió dels terrenys públics i assumir les expropiacions de sòl privat, així com la construcció de les infraestructures en comunicacions necessàries per arribar a la nova “city”. Un negoci rodó per una ciutat amb normes i lleis fetes a mida.

Tenim molt a dir

CiU està negociant unilateralment amb l’empresari sense comptar amb la ciutadania ni amb els ajuntaments de la comarca. Una decisió que afecta la vida de tota la comarca es mereix un debat previ i una consulta ciutadana. En canvi des del govern se’ns enganya disfressant el llop de cabreta i presentant el projecte com un complex turístic on el joc no és la principal atracció.

El projecte “Eurovegas” només està pensat per beneficiar als seus propietaris. No hi ha voluntat d’invertir en la comarca, ni de millorar les comunicacions i infraestructures. Cobegen els terrenys i a canvi exigeixen un paradís fiscal i laboral on impera la llei del joc i del diner.

Decisions alegals

El sol fet que alguns polítics es plantegin un terratrèmol social com “Eurovegas” amb unes condicions de servitud i canvis en les lleis aprovades democràticament em fa pensar que aquests ‘politics’ no respecten els marges de la democràcia i que sobrepassen la confiança i la representació que se’ls atorga en les eleccions.

Més informació

Plataforma Aturem Eurovegas Salvem el Delta del Llobregat

L'alcalde d'El Prat, Lluís Tejedor

Tweet

Crònica d’una mort anunciada

Dos homes i un destí. Rajoy i Mas, PP i CiU, probablement han arribat al poder en el pitjor moment, ni en els seus pitjors somnis esperaven governar en la situació que estem vivint. Però no tenen perdó, ni disculpes, no són víctimes del sistema, amb les seves decisions no quedarà res del que hem conegut. Retallant el present, enterren el futur.

No entenc aquesta crisi però la pateixo. Sóc una víctima però no conec els culpables. Ens diuen que són els mercats, i jo em pregunto qui són?. Com milers de persones som els últims micos, els extres de la pel·lícula, no pintem res. Els guionistes ens posarien a la llista de víctimes col•laterals sense noms ni cognoms. Ningú no se’n preocupa.

Famílies en situació d’atur, persones desesperades que no saben com sortir de la maleïda crisi. En primera persona o en tercera, patim per nosaltres o per amics. Observem des de la barrera com la situació empitjora i la majoria no fem res.

Polítics, banquers, grans empresaris, no dic que siguin tots culpables, però ells sabien on ens portaven i no van fer res. El PSOE ens va portar a la ruïna i, PP i CiU ens enfonsaran encara més.

Ens han privat de molts drets que tenim com a ciutadans, sense ni tan sols preguntar-nos. Ens priven dels serveis, de les atencions, ens pidolen les condicions laborals, ens regategen la sanitat i l’educació. Quin futur ens espera sense una educació de qualitat i unes condicions laborals dignes?

Un govern del poble, uns dirigents al costat dels ciutadans no faria recaure tots els mals a les butxaques dels seus conveïns. On són els diners? On són els mercats? On són els culpables?

Mentre moltes persones estan en situacions insuportables, no s’estan prenent mesures que afectin allà on es troba la riquesa. S’han tocat els eixos de l’estat del Benestar com l’educació, la salut o la feina, mentre que les despeses en política exterior, en l’exèrcit o la monarquia no s’estan qüestionant.

Hem de sortir al carrer i dir que sí no hi ha drets no hi ha deures. S’han de pagar impostos si no rebem a canvi els serveis? No faig cap crida a la revolució, però moltes coses han de canviar i no veig enlloc els què ho poden fer.

Anem malament si hem de confiar en els que no pateixen la crisi. No canviaran el model, salvaran els seus mobles i esperaran millors èpoques perquè tot continuï igual.

Tweet

A Sant Feliu? Què! Com! On!

En moltes ocasions recorrem al tòpic, que em disculpi qui encara s’ho cregui, sobre la capitalitat de comarca de la nostra ciutat. Ens afalaguem les oïdes quan ens referim a Sant Feliu com a la capital del Baix Llobregat, como si per sí sol aquest títol volgués dir quelcom. La realitat és que fa molt de temps que la nostra ciutat va deixar de ser un referent per a les ciutats veïnes.

Tampoc ha contribuït gaire que en els darrers anys el govern socialista no ha sabut fer valer els nostres interessos davant d’altres ciutats del voltant. Decisions com: bloquejar el trambaix a l’entrada de la ciutat, no aprofitar el moment del soterrament o no exigir un traçat en la prolongació del metro que beneficií a Sant Feliu; han perjudicat Sant Feliu i sobre tot han contribuït a la pèrdua d’influència i de veu, llastrant el creixement de la nostra ciutat i conseqüentment la pèrdua del lideratge a la comarca.

La vocació de Sant Feliu sempre ha estat orientada a la comarca. La ciutat acull institucions i delegacions de les administracions d’àmbit supramunicipal: el Consell Comarcal, els Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament, l’Arxiu Comarcal, Pimec, la Cambra de Comerç, el Centre d’Estudis Comarcal, cap de partit judicial, delegació d’Hisenda, etc. L’activitat de les nostres entitats esportives i culturals traspassa l’àmbit local i tenen un reconegut prestigi comarcal i nacional, a destacar la celebració de l’Exposició Nacional de Roses.

Un fet que em va cridar l’atenció, i que si habitualment circuleu per les carreteres de la comarca potser us heu fixat, és que rarament es fa menció a la nostra ciutat a les carreteres de la comarca. No és que consideri que la senyalització viària sigui un tema important o si més no, no ho és més que d’altres qüestions; amb els temps que corren no és per posar-hi fil a l’agulla però sí per parar-hi atenció de com ens veuen des de fora.

A les carreteres comarcals i a les principals vies de comunicació poques vegades s’indica com anar a Sant Feliu, relegant les referències a la senyalització a les entrades a la ciutat. Tradicionalment ciutats com Martorell o Molins de Rei tenen més presència a la senyalització viària. No tindrem més comerç, més indústria o més inversions per instar a les administracions a senyalitzar Sant Feliu a la xarxa viària, però si ens ho creiem els detalls sí compten.

Tweet

Continuïtat en el model educatiu públic

Escollir escola per primer cop per a un fill o una filla és cada any un mal de cap per a centenars de famílies. Disjuntiva en la que també es troben els alumnes de l’escola pública que finalitzen l’etapa de primària. Nois i noies de 12 anys que un cop finalitzada aquesta etapa han d’escollir un nou centre per continuar els seus estudis i passar un procés de preinscripció i baremació per accedir a l’ESO.

El sistema educatiu públic no garanteix als alumnes la continuïtat del projecte educatiu durant l’ensenyament obligatori a diferència dels alumnes dels centres concertats, que integren diferents nivells educatius, que accedeixen directament en el mateix centre sense necessitat de preinscripció. Aquesta discontinuïtat de l’oferta educativa pública en el pas de la primària a la secundària és un dels motius pel qual moltes famílies no trien el sector educatiu públic, i un dels factors que afecten negativament l’escola pública.

Continuïtat educativa

Per afavorir la continuïtat educativa es preveu l’adscripció de centres públics de primària a centres públics de secundària. Dos centres adscrits són considerats en el procés d’admissió d’alumnes com un únic centre. L’alumnat procedent d’un centre adscrit té prioritat per accedir al nou centre. Sobre el paper, els alumnes dels centres de primària adscrits a un centre de secundària tenen garantida una plaça a l’institut de referència; a la pràctica no és així.

L’adscripció permet que un centre de primària estigui vinculat a més d’un centre de secundària; és el cas de Sant Feliu: on totes les escoles públiques de primària estan adscrites als dos instituts públics de la ciutat. El problema sorgeix quan un centre de secundària té adscrits més centres de primària dels que pot atendre per oferta de places. Al no poder satisfer tota la demanda de les escoles públiques que té adscrites és quan els alumnes de les escoles de l’àrea d’influència poden quedar exclosos i fora de l’itinerari educatiu.

Oferta i demanda

Els criteris en el procediment per a l’adscripció de centres estableixen que per determinar l’adscripció s’ha de prendre en consideració la disponibilitat de places del centre receptor, de forma que no se superi l’oferta que té per al primer curs de cada ensenyament. Hi ha altres criteris com per exemple la relació entre els projectes educatius i curriculars dels centres a adscriure i el centre receptor.

A Sant Feliu no es té en compte l’oferta i la demanda en el procés d’adscripció de centres, circumstància que en els darrers anys ha afectat a algunes famílies que s’han hagut de resignar a veure com el pas a la secundària ha passat per deslocalitzar els seus fills o filles del grup-classe i/o renunciar a l’escolarització pública.

Cal planificar correctament l’adscripció dels centres, on cada escola de primària estigui vinculada a només un institut segons la seva àrea d’influència; pot haver algun cas excepcional, com l’escola Nadal, per la ubicació dins de l’àrea d’influència de dos instituts.

Mitjançant la correcta assignació de l’adscripció de centres s’afavoreix la concreció per als alumnes des dels 3 fins als 16 anys, el que permet una millor coordinació entre els equips docents d’escoles i instituts, elaborar projectes comuns i fer un millor seguiment dels alumnes entre les dues etapes educatives.

L’adscripció de centres juntament amb la zona única, garanteix a les famílies la lliure elecció de l’escola sabent quin institut li correspondrà al seu fill o filla. Es garanteix la continuïtat educativa al llarg de l’escolarització de forma similar al funcionament que tenen els centres concertats.

L’escola global

La reforma de la Llei d’educació de Catalunya, promoguda pel tripartit (PSC-ERC-ICV), va introduir la creació dels anomenats institut escola, una nova tipologia de centres educatius que engloba en un mateix espai una escola de primària i un institut de secundària. D’aquesta manera, l’alumnat comparteix un únic projecte educatiu amb la integració de l’educació infantil, primària i secundària en un sol centre.

Tweet

Rosers de Pere Dot tornen a arrelar a Sant Feliu

El Roserar Dot i Camprubí va acollir, el dissabte 18 de febrer, la primera plantació de rosers recuperats d’en Pere Dot. L’acte s’emmarca en el projecte de recuperació del patrimoni roserístic d’en Pere Dot que duu a terme l’Associació d’Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat.

L’associació que impulsa la recuperació, la divulgació i el reconeixement de la figura d’en Pere Dot i la conservació del seu llegat, va posar en funcionament l’any 2010, dins dels actes del 125è aniversari del naixement d’en Pere Dot, un projecte de recerca i recuperació de les roses creades pel roserista santfeliuenc universal i portar-les de nou a la nostra ciutat. Va començar així una cerca arreu del món de les roses creades pel geni roserista amb la intenció de portar-les a Sant Feliu i recuperar una part d’aquest valuós patrimoni i llegat de la ciutat.

Dos anys més tard, gràcies als Amics de les Roses i a les entitats, associacions i persones que han apadrinat cadascuna de les 21 varietats de roses recuperades, ha estat possible realitzar la plantació de les primeres varietats de roses recuperades per a la ciutat que va veure concebre aquestes creacions.

Durant l’acte, la Pilar López i el Jaume Garcia en nom de l’associació van explicar en què consisteix el projecte de recuperació, com es duu a terme, com s’aconsegueixen els nous rosers i com s’organitza el nou roserar dedicat a l’obra del roserista. En els propers anys s’espera poder recuperar unes 180 de les varietats de roses creades pel santfeliuenc il•lustre Pere Dot.

El lloc escollit per allotjar el patrimoni roserístic és el parc del Roserar Dot i Camprubí, un espai de més de 17.000 metres quadrats dedicats a la rosa inaugurat l’any 2007 i que duu el nom de dues de les principals famílies de roseristes relacionades amb Sant Feliu i la comarca, com són els Dot i els Camprubí. El roserar és un espai poc conegut, assignatura pendent de la nostra ciutat, que gràcies a l’impuls i l’esperit dels Amics de les Roses inicia una nova etapa on aquesta instal•lació ha de convertir-se en un dels parcs més importants del Baix Llobregat, centre de referència del món de les roses i del llegat d’en Pere Dot.

Els Amics de les Roses han mantingut l’esperit de la tradició roserística de Sant Feliu de Llobregat donant sentit al sobrenom de la “Ciutat de les Roses”, del que la celebració de l’Exposició Nacional de Roses és l’exponent més destacat. Amb el roserar, Sant Feliu, disposa d’un espai dedicat a la rosa durant tot l’any que permet donar a conèixer la història, la tradició i el patrimoni lligat al món de les roses que hem heretat, impulsant i difonent a la ciutadania i a les escoles el llegat d’en Pere Dot. Juntament amb la presència de la rosa als carreres i parcs de la nostra ciutat dignificarem el sobrenom de la “Ciutat de les Roses”.

Aprofito per agrair al meu amic Josep Armengol la satisfacció d’haver compartit amb ell la plantació d’un dels rosers i animar-vos a tots i totes a visitar aquest indret de la ciutat i passejar entre olors de roses.

Tweet